VIDRÀ – BELLMUNT - SALT DEL MOLÍ – VIDRÀ

19 de març de 2017

Les 6 del matí. Toca el despertador. Com sempre, una mica de mandra, però la jornada promet. Som 14, pocs pel que es habitual en aquestes sortides, però amb molt bons ànims. Sortim uns minuts després de les 7. Esmorzem a Sant Quirze de Besora. Com que es el seu sant, convida el José Luis.

Havíem pensat fer la ruta des de Bellmunt, però a última hora, a proposta de l’Andreu, hem decidit començar a Vidrà, aquest petit i bonic poble osonenc, i encarar el Santuari de Bellmunt a la part inicial de la caminada per fer la pujada quan les cames encara estan fresques. Comencem a caminar a un quart de 10.

Abans de començar el tram de mes desnivell que ens portarà al santuari, passem pel coll d’Hi Era de Massa del qual s’explica una historia tant curiosa com escassament creïble, amb venjança i assassinat inclosos.

No cal dir que les vistes des d’aquest turó privilegiat del santuari, a casi 1.500 metres d’altura, son esplèndides. 360 graus de visió ens permeten contemplar les muntanyes dels Pirineus cobertes de neu, el Pedraforca, també amb neu, i tants altres cims que ens ofereixen un espectacle magnífic del qual gaudim una estona, aprofitant el bon temps que ens acompanya.

01
02
03
04
05
06
07
08
09
10
11
12
13
14
15
16
17
18
01/18 
play stop darrera davant

 

A la baixada travessem una gran fageda que, com que està sortint de l’hivern, te l’aspecte despullat i intrigant de les branques sense fulles. Tot i així el podem imaginar a la tardor i pensar que hi tornarem per contemplar-la en tota la seva esplendor.

Enfilem la part del camí que ens portarà fins al Salt del Molí. Els que ja l’havíem vist tornem a gaudir d’aquest màgic racó, i els que el veuen per primera vegada queden sorpresos per la seva espectacularitat, tot i que el cabdal del riu es moderat per l’absència de pluja d’aquestes últimes setmanes.

Aquí dinem i reposem una estona per recuperar la marxa ara de pujada. La temperatura s’ha anat enfilant i, tot i ser encara hivern (només per un dia), toca suar.

Arribem a Vidrà. Unes begudes fresques o algun cafè, asseguts a la terrassa d’un hostal de la vila ens serveixen per comentar les incidències de la caminada i per acomiadar-nos abans de fer el trajecte de tornada a casa, esperant la pròxima sortida que serà, segurament, el mes de maig perquè per l’abril ja tenim feina amb la 6ª Caminada Popular Solidària i altres activitats.

Mes o menys a les 6 arribem a Sant Andreu. Ara sí que s’ha acabat l’excursió, quan tornem a ser a casa.

Ah! i constatar que la proposta de l’Andreu de modificar la ruta inicial, ha estat un molt bon encert.

 

 

patrocinadores

Centre Excursionista Pi Tallat
Copyright © 2010 - 2021.
Tots els drets reservats.